Per calcular la indemnització per acomiadament, l’empresa ha de determinar el salari diari i, a partir d’aquest, calcular l’import que ha de percebre el treballador: 12, 20 o 33 dies de salari per any treballat segons es tracti d’un final de contracte, d’un acomiadament objectiu o d’un acomiadament improcedent.

Per determinar el salari diari cal agafar la retribució fixa bruta del darrer mes (amb prorrata de pagues extres), passar-la a retribució bruta anual, sumar les retribucions variables dels darrers 12 mesos i dividir el total entre 365 (sense considerar les percepcions extrasalarials).

Però… què passa si una empresa ha abonat al seu treballador un salari inferior al que corresponia per conveni o contracte? En aquest cas, el Tribunal Suprem [TS 23-06-2020] va establir que el salari que s’ha d’utilitzar per al càlcul de la indemnització per acomiadament no serà el que percebi l’empleat en el moment de l’acomiadament: cal tenir en compte el salari a què realment té dret.

El passat 14 de desembre de 2023, el TSJ de Catalunya va reiterar que el salari que s’ha de considerar per al càlcul de la indemnització per acomiadament és l’acordat en el contracte, i no el percebut efectivament (per ser inferior a aquell a què es tenia dret ).

A més de les conseqüències en el càlcul de la indemnització, no abonar el salari correcte pot comportar les conseqüències següents:

• Constitueix una infracció administrativa greu, sancionable amb una multa de fins a 7.500 euros. A més, la Inspecció pot estendre acta de liquidació per fer ingressar les quotes a la Seguretat Social corresponents a les diferències salarials de fins als darrers quatre anys, amb recàrrec del 20%.
• D’altra banda, el treballador pot reclamar les diferències salarials amb el límit de prescripció d’un any [ET, art. 59] i un interès per mora del 10% [ET, 29.3].