Si, un cop format un nou Govern després de les eleccions generals del passat 23 de juliol, un treballador és elegit per a qualsevol càrrec públic, podrà situar-se en excedència «forçosa». Aquesta excedència és diferent de l’excedència voluntària i s’ha de concedir amb caràcter obligatori per a l’empresa, entre altres casos, quan la persona afectada sigui nomenada o elegida per a un càrrec públic, l’exercici del qual impossibiliti l’assistència a la feina (ministres o diputats, per exemple).

Per tal que el treballador pugui sol·licitar la suspensió del contracte per aquest motiu, s’han de complir els requisits següents:

• La seva elecció s’ha de produir per a un càrrec públic en el qual desenvolupi una activitat política de caràcter temporal.

• L’exercici del càrrec ha d’impossibilitar l’assistència a la feina. En cas contrari, el treballador podrà conciliar el càrrec amb la seva feina acollint-se al permís retribuït per al compliment d’un deure públic i personal inexcusable. No obstant això, si les absències posteriors superen el 20% de les hores laborals en un període de tres mesos, l’empresa pot obligar-lo a prendre una excedència forçosa.

• El càrrec ha de ser representatiu per elecció o per nomenament. Per exemple, s’ha reconegut el dret a aquest permís a les persones “nomenades” per ocupar càrrecs temporals d’assessorament als responsables polítics.

La baixa forçosa dona dret a la conservació del lloc de treball i al càlcul de l’antiguitat durant tota la seva vigència; no té límit quant a la seva durada, ja que depèn del temps durant el qual es prolongui l’exercici del càrrec públic.

L’empresa ha de tramitar la baixa del treballador de la Seguretat Social (durant l’excedència no ha de cotitzar) i, si vol contractar un treballador que substitueixi l’excedent durant la suspensió del seu contracte, ha de formalitzar un contracte de substitució.