Des de fa diversos anys, els ajuntaments poden aplicar un recàrrec de fins al 50% sobre la quota líquida de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) aplicable als immobles d’ús residencial que estiguin permanentment desocupats. No obstant això, la norma no deixava clar què s’entenia per immoble desocupat, cosa que a la pràctica dificultava l’aplicació d’aquest recàrrec.

Doncs bé, és possible que, a partir d’ara, molts ajuntaments comencin a reclamar aquest recàrrec, ja que recentment s’ha aclarit aquest concepte, establint per llei que un immoble es considerarà desocupat si compleix els dos requisits següents:

• Mantenir-se desocupat de forma continuada i sense causa justificada durant un període superior a dos anys, d’acord amb els requisits establerts per cada ajuntament.

• Pertany a titulars de quatre o més immobles d’ús residencial.

A més, a partir d’ara, els ajuntaments poden augmentar el recàrrec si es donen determinades circumstàncies:

• Fins al 100%. Quan el període de desocupació sigui superior a tres anys, el recàrrec podrà ser de fins al 100% de la quota líquida (en lloc de només fins al 50%).

• 50% addicional. Així mateix, el recàrrec es podrà incrementar fins a un 50% addicional en el cas d’immobles pertanyents a titulars de dos o més immobles d’ús residencial ocupats i situats al mateix municipi.

La nova llei també ha establert algunes excepcions en què els ajuntaments no poden exigir aquest recàrrec, com, per exemple, els immobles destinats a usos de vivenda de segona residència, amb un màxim de quatre anys de vacant continuada.