Una Societat Civil Particular no és una societat mercantil: es constitueix per contracte privat, en el qual s’indica la seva activitat i les aportacions dels socis (no requereix escriptura pública ni inscripció, llevat que s’hi aportin immobles); i, encara que a causa d’això sigui més econòmica, té l’inconvenient que els socis poden respondre dels deutes de la societat.

Els socis d’una SCP no queden obligats solidàriament amb la societat respecte dels deutes socials, sinó que responen de forma subsidiària. És a dir, primer respon la societat amb tots els seus béns i, si aquests no són suficients, responen els socis, de manera mancomunada entre ells i amb el seu patrimoni personal, present i futur. Ara bé, si la SCP desenvolupa una activitat mercantil i no s’ha inscrit al Registre (cosa que també és molt habitual), els tribunals consideren que els socis responen de forma “solidària”.

No obstant això, és possible dirigir-se directament contra un dels socis:

• Quan aquest no hagi obrat en nom i per compte de la societat (és a dir, quan hagi contractat en nom i per compte propis).
• Quan no tingui poder per obligar la societat en virtut d’un mandat exprés o tàcit. A la societat civil, llevat que s’hagi pactat el contrari, tots els socis es consideren apoderats.
• Quan s’hagi excedit dels límits que assenyala el seu poder o mandat.

Si això passa, el soci respon personalment (sense quedar obligats la resta dels socis) i la demanda s’ha d’adreçar directament contra ell. Ara bé, quan els seus actes hagin redundat en benefici de la societat, aquesta queda obligada davant d’aquest soci.