És habitual que els socis persones físiques facin préstecs a les societats en les quals participen. I a efectes fiscals això té algunes conseqüències:

• Si el soci que fa el préstec té com a mínim el 25% del capital, l’operació es considera vinculada, i ambdues parts han de tributar com si els interessos es meritessin a valor de mercat, encara que no s’hagin pactat (és a dir, segons el tipus d’interès que pactessin les parts independents).

• Si l’import del préstec és desproporcionadament elevat en relació amb el capital posseït pel soci, aquest serà penalitzat en la seva tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques.

• Quan els interessos siguin exigibles, la societat haurà de retenir-ne el 19%.

A més, pot passar que el préstec es mantingui a llarg termini (perquè la societat té dificultats per tornar-los o perquè simplement va més folgada sense haver de fer-ho). En aquests casos, és aconsellable posar-los en ordre i, si cal, traslladar-los a capital. Això millora la imatge comptable de l’empresa davant els bancs (reduint deutes i augmentant el patrimoni) i augmenta les possibilitats d’obtenció de finançament en condicions més favorables.

Passar el préstec a capital es pot fer mitjançant una ampliació de capital mitjançant la compensació de crèdits. No obstant això, s’ha de valorar com es troben els socis restants –si n’hi ha– i documentar adequadament l’operació.