Quan una empresa presenta concurs i ni tan sols hi ha béns per cobrir-ne les despeses, la llei preveu el «concurs sense massa”, que permet tancar el procés i no generar més deute. Per fer-ho, s’han de donar les circumstàncies següents (i per aquest ordre):

• L’empresa no ha de tenir actius o drets que puguin ser embargats.

• Encara que en tingui, el seu cost de realització (gestió per a la seva venda) és desproporcionat respecte al possible valor de venda.

• Si disposa de béns o drets lliures de càrregues, aquests han de tenir un valor inferior al cost previsible del procediment.

• Els béns o drets han de tenir tantes hipoteques o embargaments que, a la pràctica, no serveixen per pagar els creditors.

A diferència del que passava abans (el concurs va ser declarat i tancat en el mateix acte), ara la llei permet que aquells creditors que representin com a mínim el 5% del passiu puguin sol·licitar que es designi un administrador concursal per tal que elabori un informe. En aquest document s’ha d’indicar si és factible iniciar accions de reintegració o de responsabilitat contra els administradors, així com indicar si hi ha indicis per qualificar de culpable el concurs.

Així, els creditors tenen la possibilitat de participar activament, però aquesta fórmula no és tan efectiva com sembla, ja que també té inconvenients:

• Hauran de pagar les taxes de l’Administració.

• L’edicte només es publica al Butlletí Oficial de l’Estat i al Registre Públic Concursal. Com que no se’ls notifica directament, la majoria ni tan sols ho sap.

• Només tenen 15 dies per actuar.

• Si al cap de 15 dies ningú diu res, s’arxiva el concurs, cosa que passa en la majoria dels casos.

No obstant això, el fet que s’hagi presentat o que no hàgiu participat en el «concurs sense massa» no vol dir necessàriament que no pugueu intentar recuperar l’import del deute.